ELS 5 SENTITS

                    La vista

• Gràcies a la vista prebem la forma i el color dels objectes, la claror i la foscor i els moviments que s'esdevenen al nostre voltant.
• Els òrgans de la vista són els ulls, formats pel globus ocular i els òrgans de protecció.
• Els raigs de llum que procedeixen d'un objecte travessen la còrnia, la pupil·la, el cristalí i l'humor vitri, que són transparents, i arriben a la retina, formada per ramificacions del nervi òptic, on es forma la imatge de l'objecte.Tan bon punt s'ha format, el nervi òptic la transmet al cervell i la veiem. Aquest procés es fa contínuament. A la reina les imatges s'esborren tan de pressa com es formen, i en una dècima de segon queda preparada per a la impresió següent. Per aquest motiu veiem successions d'imatges.
• Les terminacions nervioses  que hi ha a la retina, les quals envien la informació al cervell, s'anomenen cons i bastonets, per la seva forma. Els bastonets, que es troben dispersos per la retina, perceben imatges en blanc i negre i en gris, pròpies de la visió nocturna. Els cons, que es troben en una zona anomenada taca groga, só menys nombrosos, perceben els colors i són responsables de la visió diürna.

                            L'oïda

• L'oïda ens permet percebre els sons que es produeixen al nostre voltant.
• Els òrgans de l'oïda són les orelles, en les quals podem distingir l'orella externa, l'orella mitjana i l'orella interna.
• Graàcies a la seva forma, els sons són captats pel pavelló auricular, que reflecteix les ones sonores cap al conducte auditiu extern.
• El timpà és una membrana que, en rebre els sons, vibra. La vibració del timpà es transmet a través de la cadena d'ossets i s'amplifica per arribar a l'orella interna.
• En el cargol, la vibració és captada pels receptors auditius i enviada al cervell a través del nervi auditiu. Quan els sons arriben al cervell, és quan realment els sentim.
• Dins l'orella interna hi ha també els canals semicirculars, que són els òrgans responsables de l'equilibri. El sentit de l'equilibri ens permet saber la posició en què es troba el nostre cos, mantenir-nos drets i caminar fins i tot amb els ulls clucs.

                            L'olfacte

• L 'olfacte ens permet percebre les olors, que poden ser agradables o desagradables i que de vegades ens poden ajudar a evitar alguns accidents.
• L'òrgan de l'olfacte és el nas, a l'interior del qual trobem la pituïtària i el nervi olfactori.
• Les partícules d'olor es troben en l'aire i en cada inspiació penetren al nas, on estimulen les cèl·lules les sensitives de la membrana pituïtària, que transmeten la informació al nervi olfactori. Qua aquesta informació arriba al cervell, és quan notem les olors.
• Per percebre les olors, la pituïtària ha d'estar humida; per això conté també cèl·lules productores de mucositats. Ara bé, l'excés d'humanitat, com el que es produeix quan estem refredats, perjudica l'olfacte i fa que no distingim bé les olors.

                     El gust

• El gust ens permet distingir el sabor de tot allò que mengem o llepem. Molt sovint actua conjuntament amb el sentit de l'olfacte, que el reforça.
• L'òrgan del gust és la llengua, concretament les papil·les gustatives que la recobreixen.
• Les papil·les gustatives són els granets que podem veure a la superfície de la llengua. També n'hi ha al paladar i a la faringe. Les papil·les transmeten els sabors que perceben als nervis gustatius, amb els quals estan connectades. Immediatament, aquesta informació arriba al cervell i notem el gust.
• Els quatre sabors bàsics són el dolç, el salat, l'àcid i l'amarg, i tots els altres són combinacions d'aquests.
• Per poder percebre els sabors, els aliments han d'estar dissolts en aigua o saliva.

                   El tacte

• El tacte ens permet conèixer la forma, la duresa, la mida i la textura dels objectes, i sentir el fred, la calor, la pressió i el dolor.
• L'òrgan del tacte és la pell, que recobreix tot el cos.
• Al derma de la pell hi ha moltes terminacions nervioses encarregades de captar i de transmetre les sensacions als centres nerviosos. Aquestes terminacions no són totes iguals ni es reparteixen de la mateixa manera; per tant, no totes les parts del nostre cos són igual de sensibles.