L'edat Contemporània

L'Edat Contemporània ( mapa conceptual )

EL MEU POBLE PREFERIT

Un dia de fira!

L'Espluga

El meu poble preferit és l'Espluga de Francolí perquè és molt bonic i té cases molt boniques. Les cases m'agraden molt perquè tenen colors vius i molt moderns. També com que anàvem caminant, vaig veure algunes portes modernes i amb colors lluents. Com que mon pare és pintor, algunes les va pintar ell, per això, miro moltes cases a veure quines ha pintat, quines estan més boniques i quines estan no gaire boniques.

Experiència  L'Espluga

Un dia hi vaig anar quan era fira i hi havia moltes parades i jo li vaig comprar una pedra de la sort a mon pare. Hi vaig anar amb una amiga meva, la Sheila, la seva mare,Güendolin, un amic meu, el Joel i la seva mare, la Pili. Quan estàvem tots junts vam anar a una botiga d'animals i vam comprar un hàmster per el Joel i també vam anar a comprar pipes torrades, estaven delicioses!. Després vam anar a les fires i vam muntar  als matalassos i al tren de la bruixa.

Quan hi vam pujar, la Sheila li van donar una entrada gratis perquè va agafar una escombra. A l'hora de dinar ens vam fer fotos mentre menjàvem i també amb el hàmster. Després de dinar vam anar a casa del Joel a deixar-lo i a jugar una mica. Quan ja eren cap allà dos quarts de sis vam anar a les fires un altre cop i la Sheila i el Joel van pujar i jo no pequè em feia por, però, la Sheila em va dir que no tingués por i que em tranquil·litzés i després vam pujar a la granota dos cops més. 

Quan jo i la Sheila vam anar als matalassos el Joel va haver de marxar. Després amb l'entrada que li havien donat a la Sheila, al tren de la bruixa, hi vam tornar a pujar, i no vam aconseguir res més, però ens van donar globus d'aquells que es fiquen en forma de gos, de flor, de espasa, etc. Quan ja era l'hora de marxar ens vam fer algunes fotos més per recordar-nos del que vam fer a les fires. Després vam anar a comprar unes pastes per menjar i després vam marxar cap el cotxe i vam marxar.

Ha arribat santa joaquima!!

l'edat moderna

El llibre que llegeixo

titol: ai significa amor

autor: Miquel Arguimbau

temàtica: amor

EL TROBADOR

Penso fer-me trobador,
seguir terres i cantar
a les dames dels castells
que em volguessin escoltar.
Sé que no totes són belles
ni tenen cabells daurats
ni els ulls que semblen estrelles
ni els llavis ben dibuixats.
...Alguna deu ser garella,
i una altra, de cos neulit;
o tenir nas de patata,
ulls de peix o front pansit...
Aquestes, vull! Les boniques,
si escoltaven el meu cant,
no estarien tan contentes
ni m'ho agrairien tant.

Són les menys afavorides,
les fàcils d'acontentar;
volen creure que el cantaire
no les pretén enganyar.
Penso que em correspondrien
amb bon sou i tracte bo,
ja que el món no trobarien
millor cantaire que jo.

Em veuria de les dames
ben rebut i ben pagat;
...i, de passada, els duria
un bri de felicitat. 

DISFRESSES...

Per carnaval, veureu quina disfressa
més rara m'he buscat:
em trauré del damunt tanta falòrnia
que ara em cobreix sense anar disfressat.

No riuré l'acudit que no té gràcia,
ni aplaudiré el discurs que em sembla va;
i tampoc compraré,
pel què diran, allò que no em fa falta;
ni em posaré de puntetes per ser
d'una mida més alts. Tindré la meva mida.
Tampoc m'arronsaré!

De tots els coneguts, preferiré
els de tota la vida;
aquells que de debò, pobres o rics,
sé que són bons amics,
encara que no tinguin gran carrera
ni puguin oferir-me bon dinar,
que l'amistat es manté de primera,
també, amb nous i pa.
Potser que molts diran que no em coneixen,
si m'hi presento així, camuflat
sota aquest antifaç que no s'estila,
de la sinceritat.

GUERRA I PAU

El foc i l'aigua han discutit
al fons del bosc, per una juguesca.
Quan l'una crida, l'altre s'encrespa
i deixen l'aire ple de neguit.
Parlen de vents i de flamarades,
de llamps i trons i de nuvolades.
Per què es barallen? Ningú no ho sap.
Ni l'un ni l'altra no ens ho diran.
S'han embestit talment dues feres:
(són quatre gotes escadusseres
i un tou de brases agonitzant!)
De tal manera s'han esforçat
que la baralla és acabada;
la brasa, humida, ja és apagada;
de calor, l'aigua s'ha evaporat.

Al clot del bosc torna a haver-hi pau;
per entre flors i cuques amigues,
hàbils com sempre, passen formigues
duent engrunes cap al seu cau.
                                                                                Joana Raspall