EL TROBADOR

Penso fer-me trobador,
seguir terres i cantar
a les dames dels castells
que em volguessin escoltar.
Sé que no totes són belles
ni tenen cabells daurats
ni els ulls que semblen estrelles
ni els llavis ben dibuixats.
...Alguna deu ser garella,
i una altra, de cos neulit;
o tenir nas de patata,
ulls de peix o front pansit...
Aquestes, vull! Les boniques,
si escoltaven el meu cant,
no estarien tan contentes
ni m'ho agrairien tant.

Són les menys afavorides,
les fàcils d'acontentar;
volen creure que el cantaire
no les pretén enganyar.
Penso que em correspondrien
amb bon sou i tracte bo,
ja que el món no trobarien
millor cantaire que jo.

Em veuria de les dames
ben rebut i ben pagat;
...i, de passada, els duria
un bri de felicitat. 

DISFRESSES...

Per carnaval, veureu quina disfressa
més rara m'he buscat:
em trauré del damunt tanta falòrnia
que ara em cobreix sense anar disfressat.

No riuré l'acudit que no té gràcia,
ni aplaudiré el discurs que em sembla va;
i tampoc compraré,
pel què diran, allò que no em fa falta;
ni em posaré de puntetes per ser
d'una mida més alts. Tindré la meva mida.
Tampoc m'arronsaré!

De tots els coneguts, preferiré
els de tota la vida;
aquells que de debò, pobres o rics,
sé que són bons amics,
encara que no tinguin gran carrera
ni puguin oferir-me bon dinar,
que l'amistat es manté de primera,
també, amb nous i pa.
Potser que molts diran que no em coneixen,
si m'hi presento així, camuflat
sota aquest antifaç que no s'estila,
de la sinceritat.

GUERRA I PAU

El foc i l'aigua han discutit
al fons del bosc, per una juguesca.
Quan l'una crida, l'altre s'encrespa
i deixen l'aire ple de neguit.
Parlen de vents i de flamarades,
de llamps i trons i de nuvolades.
Per què es barallen? Ningú no ho sap.
Ni l'un ni l'altra no ens ho diran.
S'han embestit talment dues feres:
(són quatre gotes escadusseres
i un tou de brases agonitzant!)
De tal manera s'han esforçat
que la baralla és acabada;
la brasa, humida, ja és apagada;
de calor, l'aigua s'ha evaporat.

Al clot del bosc torna a haver-hi pau;
per entre flors i cuques amigues,
hàbils com sempre, passen formigues
duent engrunes cap al seu cau.
                                                                                Joana Raspall

DIVERSITAT

Una jirafa de coll llarg
que veu aigua d'un estang
tot vevent, tot vevent
en l'aigua es troba un peix
molt estrident.

Movent les orelles, es pregunta:
-Com es que el peix no té
potes per poder caminar?

El peix se'l mira:
-De que li serveix tindre el
coll llarg si tampoc no pot
nadar?                                       
                                                           Clara Gabarró

Joana Raspall (poemes)

Història de la Terra