dimarts, 4 de juny del 2013

EL MEU POBLE PREFERIT

Un dia de fira!

L'Espluga

El meu poble preferit és l'Espluga de Francolí perquè és molt bonic i té cases molt boniques. Les cases m'agraden molt perquè tenen colors vius i molt moderns. També com que anàvem caminant, vaig veure algunes portes modernes i amb colors lluents. Com que mon pare és pintor, algunes les va pintar ell, per això, miro moltes cases a veure quines ha pintat, quines estan més boniques i quines estan no gaire boniques.


Experiència  L'Espluga

Un dia hi vaig anar quan era fira i hi havia moltes parades i jo li vaig comprar una pedra de la sort a mon pare. Hi vaig anar amb una amiga meva, la Sheila, la seva mare,Güendolin, un amic meu, el Joel i la seva mare, la Pili. Quan estàvem tots junts vam anar a una botiga d'animals i vam comprar un hàmster per el Joel i també vam anar a comprar pipes torrades, estaven delicioses!. Després vam anar a les fires i vam muntar  als matalassos i al tren de la bruixa.
Quan hi vam pujar, la Sheila li van donar una entrada gratis perquè va agafar una escombra. A l'hora de dinar ens vam fer fotos mentre menjàvem i també amb el hàmster. Després de dinar vam anar a casa del Joel a deixar-lo i a jugar una mica. Quan ja eren cap allà dos quarts de sis vam anar a les fires un altre cop i la Sheila i el Joel van pujar i jo no pequè em feia por, però, la Sheila em va dir que no tingués por i que em tranquil·litzés i després vam pujar a la granota dos cops més. 
Quan jo i la Sheila vam anar als matalassos el Joel va haver de marxar. Després amb l'entrada que li havien donat a la Sheila, al tren de la bruixa, hi vam tornar a pujar, i no vam aconseguir res més, però ens van donar globus d'aquells que es fiquen en forma de gos, de flor, de espasa, etc. Quan ja era l'hora de marxar ens vam fer algunes fotos més per recordar-nos del que vam fer a les fires. Després vam anar a comprar unes pastes per menjar i després vam marxar cap el cotxe i vam marxar.

divendres, 26 d’abril del 2013

dijous, 21 de febrer del 2013

EL TROBADOR

Penso fer-me trobador,
seguir terres i cantar
a les dames dels castells
que em volguessin escoltar.
Sé que no totes són belles
ni tenen cabells daurats
ni els ulls que semblen estrelles
ni els llavis ben dibuixats.
...Alguna deu ser garella,
i una altra, de cos neulit;
o tenir nas de patata,
ulls de peix o front pansit...
Aquestes, vull! Les boniques,
si escoltaven el meu cant,
no estarien tan contentes
ni m'ho agrairien tant.

Són les menys afavorides,
les fàcils d'acontentar;
volen creure que el cantaire
no les pretén enganyar.
Penso que em correspondrien
amb bon sou i tracte bo,
ja que el món no trobarien
millor cantaire que jo.

Em veuria de les dames
ben rebut i ben pagat;
...i, de passada, els duria
un bri de felicitat.